Don Juan és un mite que ha estat interpretat sota diferents òptiques però amb un denominador comú: un personatge condemnat a morir jove degut al seu caràcter antisocial que el porta a transgredir totes les normes ètiques i religioses. I Don Juan coneix la seva condemna, però en comptes de defugir-la, va cap a ella amb pas ferm doncs l’únic final digne a la seva vida dissoluta és una mort en la plenitud de la seva joventut.
Tanmateix, a Don Juan. Memòria amarga de mi, Don Juan és enganyat per aquesta mort que li nega el seu petó final i que l’obliga a viure enfrontat al seu passat i a les seves pors, però que li donarà també l’oportunitat de conéixer sentiments ignorats fins aleshores.
A partir de textos de Tirso, Zorrilla, Molière i Palau i Fabre, el nostre Don Juan es mostra molt més humà i s’entrega a aquest examen que tots farem en un moment o un altre.
Un actor enfrontat a tres titelles. Un jove frare enfrontat a un passat misteriós. Un prior enfrontat als seus propis pecats. Una Mort en busca de l’amor de la seva vida. I al mig, Don Juan, un personatge que sense saber-ho, remourà els fonaments de tots ells…
